Ací tens un excel·lent vídeo explicatiu sobre el procediment de fabricació d’objectes sense pèrdua de material a la cera perduda.
En primer lloc, l’artesà construeix el model de cera, afegint l’orifici per on s’avocarà el metall fos. Després es cobreix d’una pasta ceràmica intentant compactar bé el model i fent-li una forma adequada per poder-lo manipular. Quan ha endurit la pasta ceràmica, s’introdueix en un forn per fondre la cera i també endurir la ceràmica. Ara serà moment d’avocar la cera calenta per buidar l’interior del motlle i, estant aquest ben calent, s’avocarà el metall fos (or, plata, bronze…). Quan es gela tot ja és moment de destruir el motlle i obtindre la peça què s’haurà d’acabar i polir.
Els plàstics són uns materials de gran importància en la nostra societat. La facilitat per adquirir qualsevol forma, el seu pes lleuger i baix cost són alguns dels seus avantatges respecte altres materials.
Ací tens una unitat didàctica animada realitzada per www.librosvivos.net sobre els plàstics:
L’obra social “laCaixa” ha estrenat a Madrid una exposició temporal sobre l’energia. En aquesta es pretén fer un recorregut al llarg de la vida de la humanitat tenint en compte la quantitat d’energia consumida a cada època. Aquest consum energètic no ha parat de créixer des del Neolític, fent-ho, amés amés, de manera desproporcionada durant l’últim segle. Si la humanitat actual precisa tanta quantitat d’energia sols hi haurà un camí per tal de no afectar la Terra i, per tant, les futures generacions: la utilització d’energies renovables per tal d’assegurar un futur sostenible.
Pots vore la exposició en vídeo que presentà el programa de televisió “la aventura del saber”.
Et presente dos simuladors per poder fer pràctiques interactives amb el calibre i el micròmetre què, com bé saps, són instruments de mesura amb una apreciació de dècimes de mil·límetre, per al calibre, i centèsimes o mil·lèsimes de mil·límetre per al micròmetre.
El programa cultural la aventura del saber de TVE ha emés una sèrie documental coproduïda per la Universitat Politècnica de Madrid anomenada vivir con madera. D’una banda mostren el procés productiu del diferents materials derivats de la fusta, tant fustes naturals com fustes prefabriades, i d’altra demostren cóm és possible la sostenibilitat deguda a l’impacte de la indústria fustera.
El capítols tenen una duració aproximada de 25 minuts i estan inclosos al mateix programa. Són els següents:
El Grup PSA Peugeot Citroën ha elaborat una presentació animada per mostrar el procés de fabricació d’un automòbil. Encara que aquest et parega complicat, ací voràs que es tracta de processos que coneixes bé, els quals, de manera encadenada conformen perfectament l’automòbil.
Amb aquesta aplicació web ja no tindràs excusa per no recordar el nom de les eines ni per a què serveixen. Recorda que és imprescindible conèixer cóm s’utilitzen abans de fer-les servir.
Des del Ministeri d’Educació ens ofereixen la possibilitat de realitzar virtualment circuits pneumàtics senzills per mitjà de la següent aplicació web. L’alumne realitza el muntatge del circuit en 3D i després el podrà visualitzar en 2D, es a dir, el que serà l’esquema normalitzat. Amés amés es pot fer la simulació del mateix per comprovar el funcionament.
El documental “Comprar, tirar, comprar” és, sens dubte, un treball magnífic d’investigació sobre una pràctica que s’ha generalitzat des dels anys 20 del segle passat: fer productes amb data de caducitat. Amés amés ha rebut el premi ondas al millor documental 2011.
Les persones ens hem acostumat a comprar nombrosos productes de qualsevol tipus (peretes, calces, impressores,…) tenint en compte i assumint que tenen una duració clarament delimitada. Quan anem a la botiga a comprar una pereta, ens la ofereixen diguen-nos: aquesta és de 1500 hores… Doncs bé, aquest documental ens diu que això no deuria ser així, de fet, demostra cóm les indústries posen gran part dels seus esforços en fer que els seus productes no tinguen una llarga vida, sinó que aquesta estiga clarament acotada segons el preu de venda inicial o altres factors.
Qui són els perjudicats d’aquesta pràctica? No hi ha dubte, tots nosaltres, ja que fem una pràctica consumista obligada. Però també el nostre planeta, del qual coneguem que té uns recursos limitats i molts països africans on van a parar les deixalles del primer món.
